Cada 2x3 sale 6

Quizás debería funcionar todo acorde a esas pautas budistas de pensamiento positivo, a ese espíritu hippie que cree que todo irá bien gracias a la fumada que nos pegamos justo antes de creerlo.
Pero por qué hay temporadas en las que buscas betún negro en la tienda y sólo queda del blanco, por qué encontramos el amor cuando solo queríamos sexo, o te llama por fin aquel amor platónico de un año atrás cuando has vuelto a enamorarte por fin después de olvidarle?
Y por qué te llaman de varios trabajos de lo más interesantes cuando ya hace dos meses que encontraste tu puesto ideal después de varios meses de penurias? Y qué me dicen de recibir la devolución de los impuestos que pagaste por adelantado 10 días después de haber tenido que pedir un crédito al consumo porque no podías pagarte ni el café de la mañana, o que tu chico encuentre aquella hoja perdida de tu diario en la que escribiste, un año atrás, que jamás volverías a ponerle los cuernos con ningún otro.
Algunos iluminados alegan al pensamiento negativo de las pobres víctimas de estas bromas de mal gusto del destino, otros creen que se debe a un mal de ojo y otros claramente nos inclinamos a pensar que no importa absolutamente nada en momentos así, que la vida son 4 días y da igual pasarse 1 de ellos en comisarÍa, que todo da igual al fin y al cabo y que pocas cosas pueden hacer que las cosas vayan peor.
En momentos así: besa por sorpresa a ese desconocido irresistible que lleva mas de 10 minutos sin despegar su mirada de la tuya al otro lado del vagón, coge de un zarpazo ese fajo de billetes de la caja que ha dejado abierta por despiste ese dependiente de Corte Inglés, no te cortes en gritar a tu jefe que es un gilipollas y sólo está allí porque su padre le cedió las acciones antes de morir, y no te cortes en provocar que te inmovilice y detenga ese Mosso d'Esquadra con el que forcejearás hasta morderle la boca!
Dicen que las cosas siempre pueden ir peor pero, esos momentos en los que apuestas 5 y cada 2 por 3 sale 6, queréis decir que no vale la pena llevarse algo bueno de recuerdo???

Porque los Sueños, sueños son...

Des d'aquell darrer dia, al febrer del 2007, en què escribia i escribia a Blogger... he conegut moltes coses i persones a Loquo, a Facebook, al Born, a Barceloneta, a Cascais, a la platja de Bogatell, a Sants Estació, al Trambaix. He viscut de Rodríguez feliçment, estimant, embogint, nedant, ballant, emborratxant-me, treballlant i cuidant la casa, els meus gats, el meu fill.
Però en realitat tot segueix igual, intento encaixar les peces del trencaclosques que em van regalar quan vaig nèixer. Escolto aquesta gent fantàstica, que desborda vitalitat, afecte i promeses. Explico més del comte. Faig omisions realment importants seguint el meu principi de no mentir mai per emissió. Segueixo buscant a qui regalar abraçades, ballant dia i nit, buscant-me la vida i torno a trobar-la a Desencuentros. http://www.youtube.com/watch?v=Id-rICLjsfI
Som milions i milions de persones damunt de la faç de la terra, però jo un dia vaig somniar amb tú i et vaig escriure. Sorprenentment em vas respondre, pensant alhora que jo no et contestaria, però ho vaig fer. Tot i així, encara no t'he conegut. Després de somniar que estava amb tú, amb un projecte en comú, vaig despertar més ilusionada del comte; i jo seguia estant de Rodriguez, tú seguies vivint la teva vida mentre jo em preguntava si havia estat un somni maravellós.
Ante la duda, la más tetuda- dièu els homes- nosaltres triem el/s qui ens dóna missatges més coherents, el/s qui es deixen endur sense mirar massa endavant, el/s qui no menteixen. I jo m'acomiado dels somnis per tornar a compartir-me, perquè el tros més gran del trencaclosques que he muntat ensenya la meva generositat. I en tinc ben bé per a tres, mentre brindo pel mètode Merxe, que tot el que té de jove ho té d'inteligent i de generosa.

Salut nenes! Segueixo de Rodriguez fins a nova ordre (fotèu-me un clatellot si torno a desviar-me, jejeje).