ReMattAdamente Surrealista

(Abajo en castellano)

Després de reparlar-ho tot per acabar els Estatuts, còrrer sota la nèu per recopilar la documentació necessària per donar d'alta DIBA Altermundista, d'intentar veure el meu millor amic i col.laborador en contra de les tallades de transport públic, l'esgotament mental i físic, les fantasies sexuals fora de lloc i de persona...
Dimecres a la nit ja em semblava no reconèixer a qui em va enamorar. No entenia el que intentava explicar-me, entre tant projecte, treball en equip, entregues de treballs fora de termini i manca de temps.
Ell desvariava en el seu segon dia sense dormir. Jo m'empenedia de no haver estat amb ell el dia abans i aquell mateix dia, de no haver-lo prioritzat. Semblava necessitar, aquest cop, algú que el contingués a ell mateix.
A l'endemà haviem quedat al vespre i no vaig entendre què feia el seu company de pis contestant el seu mòbil, però de seguida em van explicar perquè ell no podia portar-lo a sobre. Ell no sabia on era, ni en quin mes de l'any vivia, i em buscava per casa seva per donar-me la rosa de Sant Jordi, per tastar el cus cus que sabia que li havia preparat. Es negava a dormir. Es limitava a seguir buscant explicació irracional a tantes casualitats que ell trobava, com de costum, causals.
I allà ens vam veure per fi, a les 23h de la nit, al servei d'urgències mèdiques de Sant Pau, on semblava no saber què hi feia, ni com comportar-s'hi, ni qui era... 



Allà es va quedar en observació, mentre son germà i jo ens hi resistiem després d'escoltar les recomanacions mèdiques. Era millor que es quedès uns dies en observació, sense feina al seu costat, sense el pc, sense mòbil. 
I encara avui el trobo a faltar quan surto de la sala de visites de l'hospital, després de veure'l amb més sentit de realitat, notant que accepta perquè està allà però sense entendre-ho, escoltant les novetats que li explico sobre les meves sessions de feina noturna, alternativa al subsidi d'atur, informant sobre joguines eròtiques en esdeveniments sexuals a Clubs Lliberals.
Cap dels dos estem gaire fins ara per ara, i cap dels dos tenim intenció de deixar de fer-nos costat.
Em sento molt bé, faig el que vull, no puc evitar-ho. Mai no hagués imaginat que la persona que s'encarrega de filtrar els meus rampells d'activitat seria qui ingressaria per una crisi de desbordament i estrès.
Mai no haguès imaginat rebre propostes tan deshonestes i interessants que després rebuitjaria només per respecte a qui tant m'estimo, perquè en aquest moment el nostre pacte "fem el que volguem perquè tots dos som lliures" no és vàlid. 
La Vida te da sorpresas... because I am in Matt, rematadamente feliz, si no fuese porque sé que él no puede hacer ahora lo que le apetece... Pero esto cambiará gracias a que sabe dejar que le cuiden. T'admiro, t'adoro, t'estimo i aquí seguiré, amb tu, per tu.

ReMattAdamente Surrealista


Tras re-hablar todo para acabar los Estatutos, correr bajo la nieve para recopilar la documentación necesaria para dar de alta DIBA Altermundista, de intentar ver a mi mejor amigo y colaborador en contra de los cortes de transporte público, el el agotamiento mental y físico, las fantasías sexuales fuera de lugar y de persona ... 
El miércoles por la noche, ya me parecía no reconocer a quien me enamoró. No entendía lo que intentaba explicarme, entre tanto proyecto, trabajo en equipo, entregas de trabajos universitarios fuera de plazo y falta de tiempo. 
Él desvariaba en su segundo día sin dormir. Yo me arrepentía de no haber estado con él el día anterior y ese mismo día, de no haberle priorizado. Parecía necesitar, esta vez, alguien que le contuviese a él. 
Al día siguiente habíamos quedado por la noche y no entendí qué hacía su compañero de piso contestando su movil, pero enseguida me explicaron porque no podía llevarlo encima él. Él no sabía dónde estaba, ni en qué mes del año vivía, me buscaba por su casa para darme la rosa de Sant Jordi, para probar el cuscús que sabía que le había preparado. Se negaba a dormir. Se limitaba a seguir buscando explicación irracional a tantas casualidades que él encontraba, como de costumbre, causales. 
Y allí nos vimos por fin, a las 23h de la noche, al servicio de urgencias médicas de San Pau, donde parecía no saber qué hacía, ni cómo comportarse, ni quien era ... Allí se quedó en observación, mientras su hermano y yo nos resistíamos a la idea al escuchar las recomendaciones médicas. Era mejor que se quedara unos días en observación, sin trabajo a su lado, sin el pc, sin móvil. 
Y aún hoy le echo de menos cuando salgo de la sala de visitas del hospital, después de verle con más sentido de realidad, aceptando porque está allí pero sin entenderlo, escuchando las novedades que le cuento sobre mis sesiones de trabajo noturno, alternativa al subsidio de desempleo, informando sobre juguetes eróticos en eventos sexuales a Clubs Liberales. 
Ninguno de los dos estamos muy cuerdos ahora mismo, y ninguno de los dos tenemos intención de dejar de apoyarnos. 
Me siento muy bien, hago lo que quiero, no puedo evitarlo. Nunca imaginé que la persona que se encarga de filtrar mis arrebatos hiperactivos sería quien ingresaría por una crisis de desbordamiento y estrés. 
Nunca hubiese imaginado recibir propuestas tan deshonestas e interesantes que luego rechazaría únicamente por respeto a quien tanto quiero, sólo porque en este momento el pacto "hacemos lo que queremos porque ambos somos libres" no es válido.
La Vida te da sorpresas... because I am in Matt, rematadamente feliz, si no fuese porque sé que él no puede hacer ahora lo que le apetece... Pero esto cambiará gracias a que sabe dejar que le cuiden. Te admiro, te adoro, te quiero y aquí seguiré, contigo, por ti.

Que nevi, que nevi... que no escampi!

(abajo en Castellano)
Sorpreses han arribat amb aquest hivern. Irreverents mutismes, 
propostes deshonestes, creativitat, amor, la millor amistat, 
l'oblit del passat, moviment endavant.
Si cada dia Internacional de les Dones la neu ha de caure tant i 
tantes hores, sense frenar el moviment en què em trobo immersa, 
que nevi, que nevi, que no escampi!
Ahir, 8 de Març, dia en que moltes manifestacions es van veure 
aturades pel temporal, alguns temporals d'idees, ni l'insomni, ni la 
vagància, ni la trista vida laboral d'una interina no podien aturar-me.
Sé que moltes coses més vindràn en primavera. Demà, de moment, 
me'n vaig a parlar amb unes Germanetes que no tindràn cap més 
remei que deixar que les Okupem, però amb Edukació... Així comença
tot, amb ganes, força energia, edukació i fè.



Ens llegim aviat, quan ja estiguem dintre! De moment, ja tenim 
DIBA Altermundista. Dones Insertores Buscant l'Autonomia anem 
a alliberar una mica del cansat pes del subsidi de l'atur a totes les 
dones que es creuin al nostre camí. De moment, les primeres que 
ens alliberarem serem nosaltres.


Gràcies a les meves amigues(c), jo també us estimo! 
Que nieve, que nieve, que no pare!


Sorpresas han ido llegando con este invierno. Irreverentes
mutismos, propuestas deshonestas, creatividad, amor, la 
mejor amistad, el olvido del pasado, movimiento adelante. 
Si cada día Internacional de las Mujeres la nieve ha de caer 
tanto y tantas horas, sin frenar el movimiento en el que me 
encuentro inmersa, que nieve, que nieve, que no escampe! 
Ayer, 8 de Marzo, día en que muchas manifestaciones se vieron 
bloqueadas por el temporal, algunos temporales de ideas, ni el 
insomnio, ni la vagancia, ni la triste vida laboral de una interina... 
nada podía detenerme.
Sé que muchas cosas más vendrán en primavera. Mañana, 
de momento, me voy a hablar con unas Hermanitas que no 
tendrán más remedio que dejar que las Okupemos, pero con
Edukación ... Así comienza todo, con ganas, fuerza energía, 
edukación y fe.
Nos leemos pronto, cuando ya estemos dentro! De momento,
ya tenemos DIBA Altermundista. Mujeres Insertoras Buscando 
la Autonomía vamos a liberar un poco del cansado peso del subsidio 
de desempleo a todas las mujeres que se crucen en nuestro camino. 
De momento, las primeras que nos liberaremos seremos nosotras.
Gracias a mis amigas(o), yo también os quiero!