Sueños que sobrevuelan realidades

                                                                                                         
Recién encontrada, perdida otra vez, asustada,
comprometida, arriesgada sin fin, encantada, 
ansiosa, pletórica enamorada ... 

Voy a darme esta oportunidad, 
y sé que será la última, 
aunque me encuentre temblando 
al borde del abismo
muerta de ganas por lanzarme a volar... 
volar para siempre.

Nadie es capaz de pararme esta vez, 
sólo él, si alguna vez decide soltarme; 
yo misma, si encontrase algún parecido 
con aquel triste pasado cobarde.
                                                                                                                                  
hasta caer en esa preciosa cala 
para nadar desnuda en el caldito de tu ser
como murmuré aquel sábado entre dientes.
       

Gràcies per Existir


Avui ja fa 10 anys i sembla ahir,
respirava fort tot just abans de veure't,
esquivant aquell dolor previ a la recompensa.

Sempre et tinc aquí, al meu cantó.
Rebeld sense causa, ros del meu cor,
viciós ProEvolution, golfo amb desesperació.

Ja són 10 anys que caminem per aquí,
embrancats en jocs i guerres,
lluitant per viure, cuidant tu també de mi.

Arribares per salvar-me, ara imàn dels meus amors,
que escupint els desamors, allunyes qualsevol por.

Gràcies per ser aquí, 
gràcies fill, per existir.

Estrella Polar


  
Mai no saps Quan, ni Com, ni On.
L'únic cert i clar és QUI 
és i Qui serà la meva Estrella Polar
qui ja hi és i m'acompanyarà,
ara incapaç d'esvair-se ja.

I encara que desconegut fins el moment,
las bombolles de la nostra sang, el caldito de su ser... 
aquest ros atzar que anava buscant-me, 
entre tanta mentida, jo havia estat incapaç de veure abans.
         


... i jo tampoc no m'explico d'on has sortit...
però m'agrada tant cap a on vas
que restaré amb tu el temps que calgui
per a conèixer tot allò que tens per mostrar.

Perquè nedis tant com vulguis en el meu mar,
perquè cantem plegats sat nam,
perquè reguis cada dia el meu jardí
perquè després cullis el que desitgis de mi.

I no m'explico com t'ho has fet 
per a convènce'm fulminant,
que ets la peça que faltava
al meu trencaclosques particular.
  
Com t'ho has fet per a fer-me veure 
que no vull viure més
sense aquesta part de mi 
que en realitat et pertany també.

Potser perquè no ignoro ja
les veritats que m'explica el cor,
el meu peculiar boig però sabi inquilí 
que s'encarrega de donar-me sentit, 
de fer-me condemnadament feliç.