PP i l'Estat del Malestar

Benvinguts/des al caos:

Des de que la banda psicòpata de Rajoy, 
protagonitzada darrerament pel Tontoro, la Mato i la Espe(cula) Aguirre, 
van decidir explicar didàcticament els perquès de la demolició de l'Estat, entenem les coses molt millor. 
Heus aquí un resum clar com l'aigua dels seus arguments: 

Es posa preu a la sanitat 
perquè continuï sent gratuïta 
i s'expulsa d'ella alguns col·lectius 
per garantir que segueixi sent universal. 

Es liquiden les lleis laborals 
per salvaguardar els drets 
dels treballadors
i es penalitza el jubilat i el malalt 
per protegir els col·lectius 
més vulnerables. 

Quant a l'educació, pujen 
les taxes universitàries pels núvols 
per defensar la igualtat d'oportunitats 
i estimulen la seva privatització 
perquè continuï sent pública. 

               
                 imatges censurades

Això no és tot, 
a fi de mantenir l'ordre públic 
amnistien els grans delinqüents, 
fan "ofertes fiscals" 
als ambiciosos defraudadors 
condemnen a 4 anys de pressó 
prèvia tortura a comissaria,
a qui llenci ous en una manifestació. 

Aquest programa reformador 
de gran espectre no pot posar-se 
en marxa sense mentir, 
de manera que menteixen. 
Sí, però a l'estil novel·lesc: 
perquè la veritat surti a la llum!  

                       
                      
                           Censurada?

Dins d'aquesta lògica implacable,
fugen dels periodistes per 
donar la cara
 i convoquen rodes de premsa 
sense torn de preguntes 
per a respondre a tot. 

Convençuts que el dret a la informació
és sagrat en tota democràcia es preï, 
prenen RTVE a l'assalt 
per mantenir la pluralitatn informativa. 

Ningú que tingui bona voluntat 
posarà en dubte, per tant,
que han autoritzat dos cops la pujada 
de la llum i del gas per tal 
que resultin més econòmics 
i que facin cas omís a Merkel 
per a no perdre sobirania. 

En breu, segurament, 
disposaran que els avions surtin
amb més retard 
per garantir la seva puntualitat. 

No estranyi a ningú que 
per garantir la llibertat 
haguem de suprimir totes les llibertats...

Mala Vida

Mala vida te voy a dar
cuando vuelvas a acogerme en tu regazo,
creyendo que he cambiado
y que has dejado de estar sólo.

Mala vida te voy a dar, cariño,
cuando esperes cada noche
que te abrace en la penumbra
y me columpié en tus caderas.

Sabes bien que mala vida te voy a dar, encanto
y volveré a dejar vacío el otro lado de la cama
mientras coreo a Messi en el bar
demasiado lejos para escuchar tu llanto.

Pero tú volverás a perdonarme
cuando vuelva a prometerte que seré esa esposa brillante
capaz de mirarte a los ojos y decirte que te quiero556
... incapaz irme del todo si no es para encontrarme con la trupe.

Esperas que un día cambié y empiece a tenerte en cuenta
... es por eso que estás tan sólo.

Carta no-Convencional

M'afectes. Després d'estar amb tú, em tiro tres o quatre dies borratxo de la teva presència. Ple dels teus ulls, la teva olor, ple de fantasies que em desborden, de pensaments que m'omplen de sang, d'intensitat, de calor, de desig.

Allunya't. Sento amb massa força que m'imposo seguir fingint per a templar la meva mirada. Ufffff!! No t'hauria d'estar dient tot això, però és que de vegades em resulta impossible sortir de la roda de pensaments de la teva boca, del teu cos humit, de les imatges ofegades dels teus llavis que m'omplen la boca d'aigua. 


Sento que el llenguatge del meu cor sense aire m'imposa amb fermesa l'ordre irrefrenable de menjar-te a petons. Llavors no sento res més que una càlida veu de dona que m'implora: "deixa de lluitar i entrega't"  i m'imagino deixant-me anar de la repressió i el control"rendeix-te, aquesta es una batalla perduda, abandona't", i veig com el meu cos cau rendit davant una força incontestable que passarà per sobre de tot. 


Sense compassió... puc seguir però no vull, perqué et diria coses encara més gruixudes i prefereixo parar. Qui ho diria que m'estic anant al llit amb altres dues dones, no?  Sí, però cap d'elles ets tú.  

Allunya't