PP i l'Estat del Malestar

Benvinguts/des al caos:

Des de que l'agrupació de Rajoy, 
protagonitzada darrerament pel Tontoro, la Mato i la Espe(cula), 
van decidir explicar didàcticament els perquès de la demolició de l'Estat, 
entenem les coses molt millor. 
Heus aquí un resum clar com l'aigua dels seus arguments: 

Es posa preu a la sanitat 
perquè continuï sent gratuïta 
i s'expulsa d'ella alguns col·lectius 
per garantir que segueixi sent universal. 

Es liquiden les lleis laborals 
per salvaguardar els drets dels treballadors
i es penalitza a jubilats/des i malalts/tes
per protegir els col·lectius més vulnerables. 

Quant a l'educació, 
les taxes universitàries pujen pels núvols 
per defensar la igualtat d'oportunitats 
i estimulen la seva privatització 
perquè continuï sent pública. 

               
                 imatges censurades

Això no és tot, 
per tal de mantenir l'ordre públic 
amnistien a delinqüents, 
fan "ofertes fiscals" 
a ambiciosos defraudadors 
condemnen amb anys de pressó
a qui llença ous en una manifestació. 

Aquest programa reformador de gran espectre 
no pot posar-se en marxa sense mentir, 
de manera que menteixen. 

Sí, i amb l'estil novel·lesc: 
perquè la veritat surti a la llum!  

                       
                      
                           Imatge Censurada

Dins d'aquesta lògica implacable,
fugen dels periodistes per a donar la cara
i convoquen rodes de premsa sense torn de preguntes 
per a respondre a tot. 

Convençuts que el dret a la informació
és sagrat en tota democràcia es preï, 
prenen RTVE perquè sí
i per mantenir la pluralitat informativa. 

Ningú que tingui bona voluntat 
posarà en dubte, per tant,
que han autoritzat dos cops la pujada 
de la llum i del gas per tal 
que resultin més econòmics 
i que facin cas omís a les consignes Merkelianes
per a no perdre sobirania. 

En breu, potser, 
disposaran que els avions surtin
amb més retard 
per garantir la seva puntualitat. 

No estranyi a ningú que 
per garantir la llibertat 
hagin de retallar més drets humans...

No entenc res, no em feu gaire cas, 
jo estic ben trastornada ja, no tinc qualificacions que es preïn 
i no sé el que em dic.

Carta no-Convencional, rebuda amb conspiranoia no aguda

M'afectes. Després d'estar amb tú, em tiro tres o quatre dies borratxo de la teva presència. Ple dels teus ulls, la teva olor, ple de fantasies que em desborden, de pensaments que m'omplen de sang, d'intensitat, de calor, de desig.

Allunya't. Sento amb massa força que m'imposo seguir fingint per a templar la meva mirada. Ufffff!! No t'hauria d'estar dient tot això, però és que de vegades em resulta impossible sortir de la roda de pensaments de la teva boca, del teu cos humit, de les imatges ofegades dels teus llavis que m'omplen la boca d'aigua. 


Sento que el llenguatge del meu cor sense aire m'imposa amb fermesa l'ordre irrefrenable de menjar-te a petons. Llavors no sento res més que una càlida veu de dona que m'implora: "deixa de lluitar i entrega't"  i m'imagino deixant-me anar de la repressió i el control"rendeix-te, aquesta es una batalla perduda, abandona't", i veig com el meu cos cau rendit davant una força incontestable que passarà per sobre de tot. 


Sense compassió... puc seguir però no vull, perqué et diria coses encara més gruixudes i prefereixo parar. Qui ho diria que m'estic anant al llit amb altres dues dones, no?  Sí, però cap d'elles ets tú.  

Allunya't