El teu símptoma


Hola,
Sóc el teu neguit.
Tranqui… vinc en són de pau. Però per què negues tant la meva presència? Sé que no t'agrada quan vinc en forma de vertígen, intestí capgirat, mal d'esquena o mal de cap... Potser creus que vull fer-te mal o tornar-te boig? Creu-me que no. T'ho he demostrat prou: t'aviso, et molesto, t'espanto, però al final del dia ni t'he matat ni t'he tornat boig. No és la idea.




No he trobat altra manera de fer-me escoltar. Estàs tan ocupat sent productiu, mostrant que ets divertit, encantador, convencent que ets digne de ser estimat… tan ocupat que no escoltes els meus senyals si no és que molesto el teu cos.


Porto molt temps avisant-te però segueixes el teu ritme, mateixa manera de fer, de pensar… Aleshores pujo intensitat i faig que se't taponin les oïdes crònicament, que t'agafi taquicàrdia, et tremoli l'ull o sentis fred per dins. Però ni així m'escoltes.

... entre tu i jo, els dos sabem que sents la meva presència. Per això, sovint quan estàs a soles, alguna cosa t'impedeix sentir-te bé. Et desesperes perquè no “entens” què passa, i esclar, això només s'enten tornant sentir el cor, l'estòmac, els genitals, els budells... com una orquestra acompasada. I tornant a ser honest amb tu mateix.

M'he rendit i he decidit escriure't.
Et felicito si ja m'has llegit fins aquí, significa molt. Diferent a tantes vegades que et distreus vagabundejant a youtube o tafnejant perfils a Facebook. O posant-te a la vida d'altres persones per a no adonar-te que la teva no t'agrada. Però bé, espero que estiguis llest per afrontar les teves veritats, la veritat de qui ets, sense màscares ni dreceres.... i deixis d'amagar-te. Aquí van les coses tal com són.

Intentava dir-te és que ja és temps d'evolucionar, de fer canvis profunds, potser ho necessites. Donar les culpes al que passa fora o a qui et diu prou, no et servirà sempre. T'agradi o no, el que vius té a veure amb tu.

Estic aquí per a ajudar-te a recuperar la plenitud que tenies, recordes? primer caldrà que et desfacis del que t'impedeix aliniar el que sents, penses, notes, penses, fas.

Torno a tu per a ajudar-te a mirar de cara el sentit de la teva vida, les teves passions, l'alegria... la teva essència. No escoltis més els enganys del teu cap.

I sàpigues que cada cop que torno és perquè t'adonis que has desconectat de tu i no estàs sent coherent els teus valors, sentiments i desitjos més profunds, que grinyolen amb el teu comportament.

Si realment m'escoltes i t'escoltes, faràs els canvis que necessites immediatament. Bé... si realment vols sentir-te bé i que la teva vida funcioni un altre cop. Tot depen de quant ho desitgis. I sé que sí que ho vols, però alhora et mantens en la comoditat del que ja coneixes, buscant seguretat en altres persones, en comtes de trobar-te amb tu... sembla que vulguis fer creure a algú que la feina, els preus de la vida, les males polítiques,, el teu/teva ex... siguin responsables del que et passa, més que tu mateix.



I esclar, t'entenc, tothom voldriem tornar a la panxa de la mama i despreocupar-nos de tot... però només entrant en un temazcal podem apropar-nos a aquesta experiència. Accepta que només tu ets responsable de tu.


Mentre no ho facis, aquí seguiré de tant en quan, fins que modifiquis aquesta manera d'interpretar la realitat, que distorsiones en contra teu... a diluïr aquest cabreig que guardes amb qui tant estimes, per a recuperar la teva llibertat interior, i la teva pau.

Necessites de mi per a desfer-te de creences que no t'ajuden, l'únic que fan és limitar-te. Per a deixar de mendigar amor a qui et dóna sexe, de vegades no van de la mà, saps?

I sobretot necessites de mi per ser tu mateix d'una vegada, perquè trobis el teu valor i aprenguis a dir «no», perquè aprenguis a posar límits, a tu i als altres! i perdis la por a que et rebuitgin o t'abandonin...

Així que ja saps, si realment vols que me'n vagi, escolta't amb tot el que et dic i deixa'm que m'expressi amb tots aquests símptomes que m'invento perquè paris atenció al teu sentir. Si fas que no t'enteres, em reprimeixes o et limites a fer-te proves mèdiques, no podré parlar-te i tornaré molt més forta.

Fes una pausa, baixa el volum de la teva ment, obre els ulls, i les oïdes, deixa't sentir... trobaràs les teves veritats i entendràs... què has anat fent per a sortir del teu equilibri interior, per a perdre el que estimes, per mantenir-te sense allò que tant vols.

Només tu tens el teu control, marca't accions clares, agafa el timó de tu mateix, pregunta't com vols viure i busca-ho, només tu pots decidir-ho. I si als altres no els sembla bé, dona'ls una oportunitat, potser els passa igual en molts moments. Ocupa't de tu. I amb ells, elles, ella, ell, tard o d'hora us trobareu.




  
Voldria no haver de tornar mai més... de moment, mira'm com el que sóc.
Sóc tu mateix cridant-te amb desesperació, em sents?
Sóc la teva essència, escolta'm, deixa'm sortir.

Una abraçada, amor